Feia molt temps que vam plantar aqui al pati llavors de carbassa de cabell d’àngel i m’havia sortit una carbasseta que es va quedar a la cuina. Era massa petita per fer-la sola, però era ecològica i casolana i em sabia greu tirar-la.
Aquest estiu la meva sogra em va donar una carbassa que havia plantat al terreny la seva cosina, i de seguida em vaig enrecordar de la meva carbasseta, soleta i abandonada al marbre, per fi tindria companyia i podria acabar el seu cicle vital…
Vaig aprofitar un diumenge plujós per a demanar-li a la meva filla si volia ajudar-me i ens vam posar mans a l’obra! I aprofitant… vaig fer un tutorial!
